The concept of “putting in a safe place” in Catalan. A diachronic study

En aquest article estudiem l’evolució semàntica que han experimentat els verbs que han arribat a expressar en català el sentit [posar en lloc resguardat] o que s’hi han aproximat. Cronològicament, l’estudi ateny fonamentalment des de les primeres atestacions fins al segle XVI. Malgrat això, també estudiem, més parcialment, la documentació posterior fins a l’actualitat, especialment a través de les obres lexicogràfiques. Després de descriure semasiològicament cada unitat lèxica, mirem d’establir les interrelacions que s’han pogut produir entre aquests mots en el cas que hagen coincidit en l’ús sincrònic. Per aconseguir-ho, partim del despullament dels textos literaris i no literaris que ens ofereixen les dades del Corpus Informatitzat de Català Antic (CICA). Ens basem en la metodologia que aporta la semàntica cognitiva, especialment quant al paper que fan les projeccions metafòriques i metonímiques en l’explicació dels canvis semàntics. Tot plegat és el marc general per a explicar l’evolució semàntica dels verbs que han servit per a expressar el sentit esmentat i quina relació històrica han mantingut entre ells.This paper deals with the semantic evolution of Catalan verbs that have come to express the meaning [to put in (a) safe place] or other similar senses. From a chronological point of view, the study analyses the forms identified in the period comprising from the earliest attestations in the 12th century to the latest in 16th century. Later documents until the nowadays are also partially analysed, especially considering lexicographic works. After describing each lexical unit from a semasiological perspective, we try to establish the interrelations among the units used in the same period. In order to achieve this goal the information from literary and non literary texts provided by the Corpus Informatitzat de Català Antic (CICA) has been extracted. The analysis adopts a Cognitive Semantics approach especially with regard to the role that metaphoric and metonymic projections play in semantic change. All this is a general framework to explain the semantic evolution of verbs that have been used to express the mentioned sense and to account for the historical relationship between them.Aquest estudi se situa dins un projecte Gramàtica del català antic, coordinat per J. Martines I M. Pérez-Saldanya (IEC, IVITRA-IEC/PT2008-S0406-MARTINES01DIGICOTRACAM, programa PROMETEO-2009-042; i «Gramàtica del Catalán Antiguo», MICINN, FF12009-13065, FILO)